Visto en ArtesadeSegre.net
En el tomo dedicado a la Provincia de Lleyda de la «Geografia General de Catalunya» (1913), de Francesc Carreras i Candi se puede leer lo siguiente en la sección dedicada a Baldomà .
Lloch a 100 metres distant del Riu Boix poch abans d’ajuntar-se amb lo Segre; a uns 30 kilòmetres de Balaguer y aproximadament 40 de Tà rrega, en lo camà d’Alòs a Artesa de Segre. Confronta lo terme al N. ab lo de Santa MarÃa de Meià , Vilanova de Meià y BaronÃa de Lavança; té al E. lo de Anya y Artesa mitjansant lo rÃu Segre i Foradada; y al O. lo de Alòs.
Forman districte municipal: Baldomar, 129 edificis ab 449 habitants de fet y 490 de dret; Clua a 3 kilòmetres i mig), 21 ab 68 y 70; Vall d’Eriet (a 6 kilòmetres), 48 ab 125 y 121; Vernet (a 3 kilòmetres), 27 ab 90 y 97.
Hi ha ademés 96 cases y alberchs escampats, formant una població total de 747 habitants de fet y 796 de dret.
En lo cens de 1359, Baldomar tenia 16 fochs y pertanyÃa al Marquesat de Camarasa. L’any 1831 comptava 160 habitants y lo senyorÃu era de CapÃtol de la Sèu d’Urgell. Lo Nomeclator de 1863 senyala a tot lo districte 883 habitants y des de aquesta data no solament no ha aumentat, sino que encara ha disminuit a causa de la emigració a la República Argentina.
La parroquia dedicada a l’Assumpta celebra la festa lo dÃa 15 d’agost i es d’entrada; les de Clúa y Vernet rural segona y Eriet, correspon a Santa MarÃa de Meyà en l’arxiprestat d’aquest nom y diòcesis d’Urgell.
Lo terme, part de secà y de regadiu, comprèn unes 4.000 hectà rees y produheix cereal, vÃ, canem y llegums. Hi ha alguna partida poblada d’alsines, roures y pins. També crÃa bestiar. Té camins carreters cap a Artesa y Alentorn y de ferradura vers Alòs, MonsonÃs y altres.
Pera lo pas del Segre, ab fondos municipals se construà un pont de ferre devant de Vernet que se l’emportà la riuada d’Octubre de 1907.
Té una prempsa d’oli i un molà fariner y abans de la filoxera s’hi produhÃa bastant ayguardent. Escoles de noys y de noyes.
Districte electoral de Balaguer.
Com a particularitats remarcables deuen esmentar-se lo pont del diable y los forats bufadors que trauen vapor al hivern, essent l’ayre fresch al estÃu.
Existeixen les runes d’un antich castell de la Edat Mitjana, damunt la vall d’Eriet.
-
Kriptópolis- Barrapunto
-
Contáctame
-
Lo que escucho
28 Noviembre at 7:39
Aquà tot homo por veure que hi ha dues maneres de d’anomenar el nostre poble: Baldomà o Baldomar.
Jo sempre faig anar la segona. Quina es la mes correcta?
28 Noviembre at 7:40
El meu corrector de Word ha fet de les seves. Bill Gates torna a estar a l’aguait!!!
28 Noviembre at 10:04
No n´havia sentit a parlar dels “forats bufadors que trauen vapor al hivern”.
Potser caldria pensar en construir un SPA i un camp de golf… aixo de viure a Alacant dona idees.
Espera un moment, “essent l’ayre fresch al estiu” estan parlant del mateix poble?
28 Noviembre at 10:17
Carlos, no ho se.
Ja saps que hi ha les dues teories (Baldomà vs. Baldomar). Jo sempre m’he decantat per la de Baldomà .
Potser hi té a veure el fet de que l’escut és una balda amb una ma.
A banda del que diu el Joan (essent l’ayre fresch al estiu), a mi m’ha sobtat això de “Lo Nomeclator de 1863 senyala a tot lo districte 883 habitants y des de aquesta data no solament no ha aumentat, sino que encara ha disminuit a causa de la emigració a la República Argentina”.
No sabia que, ja per aquelles dates Baldomà era un poble d’emigrants.
29 Noviembre at 21:21
Aixó de l’escut fet amb una balda i una ma caldrÃa investigar-ho una mica mes. També hi ha la teoria de Vall d’Omar i ja tornem a la cuestió de l’inmigració.
Per cert, “Lo terme produheix vi, (…), canem…”, “s’hi produhÃa bastant ayguardent”, quina mena de poble tenim?
30 Noviembre at 19:08
Je Je.
Sense comentaris.
21 Agosto at 12:38
soc desendent del comte de baldoma
21 Agosto at 20:52
Hola Lluis. D’on ets?
10 Septiembre at 13:53
Hola a tothom!. Són un jove ciutadà del poble de Baldomar (Històricament, sempre he considerat que el meu poble s’escriu amb “r”). M’agradaria saber a quin any pertany l’escrit sobre el meu poble que hi ha exposat en aquesta pà gina web.També, m’agradia conèixer si Carlos i Joan Galceran són de Baldomar i l’interès de Jesús de Baldomà sobre aquest poble. Pel que fa referéncia al comentari sobre la immigració a l’Argentina, us he de dir que la majoria de families de Baldomar tenen parents, en l’actualitat, a l’Argentina. La fil·loxera va matar la major part del cultiu de la vinya en aquest poble i, per això, molts baldomarins van haver d’immigar cap a l’Argentina. Jo, personalment, hi tinc molts parents.
26 Octubre at 23:25
hola a tots
Roc Carlos i Juan Galceran, soc el Pere i no sabia aixo dels forats bufados on son u sabeu?
si o sabeu ja o direu.
Pere la marieta
26 Diciembre at 11:17
soc tambe de baldoma ,aixo dels forats bufadors em sone a algun comentari pro no se ni cuan ni qui ho va comentar, sha de preguntar a la gent gran que a lo millor sap de que va, de totes maneres baldoma nomes ni ha un sescrigui com sescrigui
14 Julio at 19:21
hola! jo també em dic Baldomà però no sòc del poble de Baldomà . Em vé per part de l’avi matern al que la meva mare no va coneixer i m’agradaria saber la possibilitat de que el seu nom vinguès del mateix poble. Grà cies!